El proppassat primer de desembre es va produir un fenomen astronòmic interessant: la trajectòria del planeta Venus va coincidir amb la de la Lluna, de tal manera que, durant una hora i mitja, el primer va quedar amagat per la segona. Una mica abans de les cinc del capvespre el planeta va desaparèixer en passar justament per darrera la penombra del nostre satèl·lit. Tenint en compte que aquest es trobava en una fase molt inicial del quart creixent, el planeta es va fer fonedís com per art d’encanteri en una ombra celestial que, a aquella hora, era invisible:
meravellós.
Quan després, el planeta va tornar a aparèixer, ho va fer quasi diametralment per l’altre costat de la Lluna (la part il·luminada pel Sol), moment que vaig aprofitar tot brandant el meu petit telescopi i la càmera i l’ordinador i el cronòmetre i un etc. ben llarg
I perquè no vaig fotografiar el prodigiós començament de l’ocultació? Molt senzill: un minut abans de començar la màgica desaparició de Venus va succeir allò tan informàticament sovintejat: l’ordinador es va penjar!
Després les imatges que vaig poder obtenir durant la fase final de l’ocultació veureu que són força dolentes. Com a descàrrec, ho atribueixo a la formidable reverberació de l’aire en un eixample barceloní densament poblat per una colla de ciutadans fredolics que, en apropar-se la nit (un quart i mig de set) i tenir fred, tots a l’hora, engeguem la calefacció.
Afegim que la velocitat de desplaçament de la Lluna i de Venus són molt diferents i, per tant un dels dos astres forçosament ha d’aparèixer borrós o mogut. A vegades tots dos...
Igualment notem que Venus presentava una forma més o menys ovoïdal atès que es trobava en una fase creixent avançada.
Però la poca qualitat dels resultats també és deguda, sens dubte, a la meva encara minsa destresa astronòmica.
Amb tot, com que el fenomen no es repetirà en molt de temps, no me’n puc estar de penjar-les al bloc: Són grups seqüencials que espero poder millorar d'aquí cinc anys.
Avui, a les tres de la nit he acabat el son. Què faig i que no faig; he instal·lat la càmera al telescopi i he fet unes fotos astronòmiques. En destaco aquesta de la lluna en quart minvant que abasta menys de la meitat de la superfície del satèl·lit i que mostra detalls de mars, cràters, platges i serralades.
