Lluna en un cove.

Avui, a les tres de la nit he acabat el son. Què faig i que no faig; he instal·lat la càmera al telescopi i he fet unes fotos astronòmiques. En destaco aquesta de la lluna en quart minvant que abasta menys de la meitat de la superfície del satèl·lit i que mostra detalls de mars, cràters, platges i serralades.

Vegi's que alguns cràters són dobles o tenen dos graons (Copèrnic i Bullialdus) i d'altres o els mateixos presenten un "esquitx" central: una bitlla. Per cert, les de Bullialdus, Alphonsus i Arzachel se'ls veu molt be l'ombra al centre atenent a que el sol il·lumina des d'abaix a la dreta. També es veuen algunes esquerdes (mar Nubium). Com que he quedat satisfet us la ofereixo i me'n vaig a dormir...

Telescopi d'obertura 125mm i f/10. Nombre d'imatges: 200. Càmera: QHY5. Processat: Registax5.

Retratats

Avui, en ple hivern, repassant les platges de Menorca amb el GoogleEarth informàtica i nostàlgicament, he recorregut amb l'ordinador la bellíssima cala de Pregonda on he fondejat tantes vegades. I, tot d’una, augmentant la imatge amb el ratolí, el monitor m’ha mostrat que a l’illot gran apareix una barqueta varada a l’arena que m’ha cridat l’atenció:
La extraordinària resolució d’imatge del Google permet distingir el motor forabord que recorda força el de la meva embarcació!. Això havia de tractar-se d’una simple coincidència, (de Suzukis negres n’hi ha molts) si no fos però, que al costat mateix s’hi veu, un petit veler Laser negligentment bolcat damunt la platja i a pocs metres apareix una ombrel·la de color groc verdós que em sembla familiar: Un escenari com aquell, on a més hi ha un veler immens a la bocana de la cala, jo el tinc present a la meva memòria; l’he viscut fa un any i mig.
No obstant, he pensat que és massa casual que aquella barqueta fos el meu Nus II i, per tal de descartar una idea tan absurda, m’he dirigit immediatament amb la mateixa aplicació cap el punt usual de partida, a Ses Salines de Fornells on jo sempre deixo el cotxe abans d’embarcar-me en el pantalà del Club. I heus ací que allí es veuen aparcats dos cotxes: el meu i el de la meva filla Helena: s’identifiquen clarament.
Però encara em calia certificar-ho documentalment. Posat en contacte amb el meu gendre, m’envia les fotos que ell va disparar aquell 3 del juliol de 2007. Mirant-les i comparant l’evidència es fa del tot palesa: Tots els detalls coincideixen.
Allí era jo amb les meves netes Nina i Gisela, els meus fills Helena i Nani i també na Paula i en Sergi que aquell dia venien a bord. De moment sembla que les persones encara no s’identifiquen amb aquest giny tafaner; tot arribarà.
És a dir, tu benvolgut lector, no saps ni quan ni com que et poden retratar (espiar) des de l’espai i, oh innocent amic, ho ignoraràs. I si no ho ignores, de què et servirà saber-ho?
A mi, de res.

Clicar per augmentar

AFORADOR PER A UNA CISTERNA D’AIGÜES PLUVIALS

Com en molts altres indrets mediterranis de clima sec, a l’illa de Menorca és molt usual que les cases antigues disposin d’un sistema casolà de recollida de l’aigua de la pluja: sa cisterna. Obtinguda i conservada amb cura, la qualitat d’aquesta aigua sol ser molt acceptable i durant molts segles s’ha considerat que era una de les millors i, avui encara i prenent precaucions antipatogèniques freqüents, permet atorgar-li el qualificatiu de potable.
Sol disposar d’unes canalitzacions que, a partir de la teulada de l’edifici, menen l’aigua pluvial a un dipòsit construït habitualment al subsòl. Les canonades presenten uns distribuïdors que permeten dirigir l’aigua, sia al desguàs quan hom creu que la teulada està bruta, sia a la cisterna quan es considera que aquella ja és prou neta per a emmagatzemar-la.
Conseqüentment és important conèixer el nivell de l’aigua recollida; tant per si està massa plena i córrer el risc de sofrir una inundació si se’n segueix recaptant, com si n’hi ha tan poca que la bomba extractora pugui funcionar en sec.
En el cas de ca meua la mesura del nivell es presentava molt dificultosa atès que per fer-ho cal obrir necessàriament el registre que, a més de ser força feixuc, està situat en un indret poc adient, on ni tan sols no és factible d’instal·lar-hi una boia i una corriola amb una corda graduada indicadora.
Per això he dissenyat un dispositiu electrònic consistent en un detector piezoelèctric de pressió connectat a un tub de solament 6mm de diàmetre que, per l’altre extrem, va submergit al fons mateix de la cisterna.
He escollit un sensor diferencial per tal d’obviar els canvis de pressió atmosfèrica que, altrament, afectarien de manera important la lectura.
El senyal elèctric del susdit sensor s’augmenta amb un amplificador operacional, la qual sortida actua sobre un mil·livoltímetre digital que dóna una mesura numèrica.
A més, en aquest punt hi ha uns divisors de tensió i un selector commutable que permeten obtenir tres lectures diferents: nivell en centímetres, percentatge de la capacitat total i volum emmagatzemat en metres cúbics.
L’energia elèctrica s’obté de la xarxa, tot i que no seria gens complicat aconseguir-la mitjançant piles, atenent que el consum és molt baix.
El conjunt pneumàtic/electrònic s’ha ubicat en una petita capsa de fusta (13x19x7cm) pintada a joc amb la cuina de l’habitatge sota la qual es troba la cisterna.
Ah! Per cert, funciona be.