Com en molts altres indrets mediterranis de clima sec, a l’illa de Menorca és molt usual que les cases antigues disposin d’un sistema casolà de recollida de l’aigua de la pluja: sa cisterna. Obtinguda i conservada amb cura, la qualitat d’aquesta aigua sol ser molt acceptable i durant molts segles s’ha considerat que era una de les millors i, avui encara i prenent precaucions antipatogèniques freqüents, permet atorgar-li el qualificatiu de potable.
Sol disposar d’unes canalitzacions que, a partir de la teulada de l’edifici, menen l’aigua pluvial a un dipòsit construït habitualment al subsòl. Les canonades presenten uns distribuïdors que permeten dirigir l’aigua, sia al desguàs quan hom creu que la teulada està bruta, sia a la cisterna quan es considera que aquella ja és prou neta per a emmagatzemar-la.
Conseqüentment és important conèixer el nivell de l’aigua recollida; tant per si està massa plena i córrer el risc de sofrir una inundació si se’n segueix recaptant, com si n’hi ha tan poca que la bomba extractora pugui funcionar en sec.
En el cas de ca meua la mesura del nivell es presentava molt dificultosa atès que per fer-ho cal obrir necessàriament el registre que, a més de ser força feixuc, està situat en un indret poc adient, on ni tan sols no és factible d’instal·lar-hi una boia i una corriola amb una corda graduada indicadora.
Per això he dissenyat un dispositiu electrònic consistent en un detector piezoelèctric de pressió connectat a un tub de solament 6mm de diàmetre que, per l’altre extrem, va submergit al fons mateix de la cisterna.
He escollit un sensor diferencial per tal d’obviar els canvis de pressió atmosfèrica que, altrament, afectarien de manera important la lectura.
El senyal elèctric del susdit sensor s’augmenta amb un amplificador operacional, la qual sortida actua sobre un mil·livoltímetre digital que dóna una mesura numèrica.
A més, en aquest punt hi ha uns divisors de tensió i un selector commutable que permeten obtenir tres lectures diferents: nivell en centímetres, percentatge de la capacitat total i volum emmagatzemat en metres cúbics.
L’energia elèctrica s’obté de la xarxa, tot i que no seria gens complicat aconseguir-la mitjançant piles, atenent que el consum és molt baix.
El conjunt pneumàtic/electrònic s’ha ubicat en una petita capsa de fusta (13x19x7cm) pintada a joc amb la cuina de l’habitatge sota la qual es troba la cisterna.
Ah! Per cert, funciona be.
Sol disposar d’unes canalitzacions que, a partir de la teulada de l’edifici, menen l’aigua pluvial a un dipòsit construït habitualment al subsòl. Les canonades presenten uns distribuïdors que permeten dirigir l’aigua, sia al desguàs quan hom creu que la teulada està bruta, sia a la cisterna quan es considera que aquella ja és prou neta per a emmagatzemar-la.
Conseqüentment és important conèixer el nivell de l’aigua recollida; tant per si està massa plena i córrer el risc de sofrir una inundació si se’n segueix recaptant, com si n’hi ha tan poca que la bomba extractora pugui funcionar en sec.
En el cas de ca meua la mesura del nivell es presentava molt dificultosa atès que per fer-ho cal obrir necessàriament el registre que, a més de ser força feixuc, està situat en un indret poc adient, on ni tan sols no és factible d’instal·lar-hi una boia i una corriola amb una corda graduada indicadora.
Per això he dissenyat un dispositiu electrònic consistent en un detector piezoelèctric de pressió connectat a un tub de solament 6mm de diàmetre que, per l’altre extrem, va submergit al fons mateix de la cisterna.
He escollit un sensor diferencial per tal d’obviar els canvis de pressió atmosfèrica que, altrament, afectarien de manera important la lectura.
El senyal elèctric del susdit sensor s’augmenta amb un amplificador operacional, la qual sortida actua sobre un mil·livoltímetre digital que dóna una mesura numèrica.
A més, en aquest punt hi ha uns divisors de tensió i un selector commutable que permeten obtenir tres lectures diferents: nivell en centímetres, percentatge de la capacitat total i volum emmagatzemat en metres cúbics.
L’energia elèctrica s’obté de la xarxa, tot i que no seria gens complicat aconseguir-la mitjançant piles, atenent que el consum és molt baix.
El conjunt pneumàtic/electrònic s’ha ubicat en una petita capsa de fusta (13x19x7cm) pintada a joc amb la cuina de l’habitatge sota la qual es troba la cisterna.
Ah! Per cert, funciona be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada